Com se celebra el cap d’any en els diferents països?

12 raïms per cada campanada a les 12 de la nit el 31 de desembre i roba interior vermella. Aquestes són les nostres tradicions per a la nit de cap d’any, però cada país el celebra de forma diferent. A la residència d’estudiants de Sabadell comptem amb estudiants de molts països, i per això, volem explicar-vos les diferents formes que tenen en altres llocs del món de celebrar la nova entrada d’any.

A Anglaterra, la localització per a celebrar l’any per excel·lència és el London Eye. Es presenten més de 500.000 persones al voltant de la nòria, on es pot veure un espectacular espectacle de focs artificials. El Big Ben és el protagonista de les campanades.

A França, el costum és celebrar la nit de cap d’any amb els amics i a casa, bars i discoteques estan tancats. A les 12h, simplement miren el rellotge i brinden amb xampany. Aquelles parelles que a mitjanit es besin sota el vesc, gaudiran de prosperitat i llarga vida, i segons la tradició cèltica, es casaran l’any següent.

Els brasilers la nit de cap d’any es vesteixen de blanc i celebren l’entrada del nou any a la platja, tirant flors al mar.  Curiosament salten set vegades per sobre les ones per a demanar un desig.

A Polònia, la tradició és celebrar l’entrada d’any amb roba interior nova amb la seva corresponent etiqueta, la qual cosa augura un any de sort i amor.

Els italians celebren la nit de cap d’any, per a ells la Notte di Capodanno, sopant llenties amb pota de porc. Han de menjar-se el plat sencer, si no ho fan, l’hauran d’acabar el dia d’any nou per a atreure la bona sort. En algunes zones del país, una vegada han brindat per l’any nou, la tradició és tirar la copa per la finestra. També, en algunes zones practiquen desfer-se de tots els objectes vells, per a deixar enrere tot el dolent.

Els turcs a mitjanit brinden a la porta de casa seva amb xampany, i després de l’última campanada obren totes les aixetes de casa per a atreure salut i riquesa.

Al Japó, l’any nou comença a mitjanit amb 108 campanades que es toquen des dels temples, i que simbolitzen 108 desitjos per a l’any següent i 108 mals de l’any que acaba i que desapareixen.

Els peruans prenen els dotze raïms, igual que a Espanya, però utilitzen roba interior groga i no vermella, a més, ha d’estar posada del revés. En algunes zones, posen un ou sota el llit i l’obren l’endemà per a interpretar el dibuix format per la gemma.

A Dinamarca la tradició dicta que s’ha de trencar les vaixelles velles contra el sòl. Es trenquen plats a la porta dels éssers estimats la nit del 31 de desembre.

Els alemanys deixen en el plat restes del que s’hagi sopat el 31 de desembre fins passada la mitjanit, segons la tradició, assegura que es tindrà el rebost ple per a l’any vinent.

A Mèxic també es prenen els raïms i un dels seus costums és ‘quemar el viejo’, que consisteix a cremar un ninot de la grandària d’una persona, similar a un espantaocells, omplin-lo de material inflamable o focs artificials, per eliminar tot el negatiu de l’any que ens deixa, i com a ritual de purificació per a iniciar amb bon peu l’any nou.

Coneixes algun costum curiós d’algun país? Volem saber-ho! Pots deixar-nos un comentari en el nostre blog 🙂 Us desitgem una feliç entrada d’any des de la residència d’estudiants de Sabadell!